El nostre minut de silenci...

Malgrat els tràgics fets, succeïts ahir en un institut de Barcelona, en el que un company de professió va perdre la vida al realitzar la seva més humil tasca d'educar i formar els seus alumnes, des de l'escola hem cregut oportú i necessari donar a conèixer un fet com aquest als nostres alumnes.

Hem volgut dedicar els minuts de silenci proposats per fer una reflexió i ordenar una mica els nostres pensaments tot acompanyant, des dels nostres cors, a la família, companys, amics i coneguts del nostre company que va perdre la vida ahir.

A tots els mestres i en especial al nostre company de professió:

Ensenyaràs a volar...
però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar...
però no somniaran els teus somnis.

Ensenyaràs a viure...
però no viuran la teva vida.

Ensenyaràs a cantar...
però no cantaran la teva cançó.

Ensenyaràs a pensar...

però no pensaran com tu.

Però sabràs...
que cada cop que ells volin, somniïn,
visquin, cantin i pensin,
estarà en ells la llavor
del camí ensenyat i après!

M. Teresa de Calcuta

Us adjuntem també l'enllaç de la cançó que em escollit per acompanyar els nostres més sincers pensaments.